Projecte «Dols Queer. El museu acompanya el plor»

Aquest projecte digital —entre ritu, arxiu i revolta— convida artistes i activistes LGTBIQ+ a escriure funerals que mai ens van deixar tenir, a posar nom a dols que ens van arrabassar abans fins i tot de sentir-los.

A partir d’obres del Museu Nacional, les creadores convidades reescriuen la iconografia del dolor, travessant-la amb cossos i històries desplaçades de la narrativa oficial. Com si els Llibres d’Hores medievals s’obrissin en canal per deixar pas a noves oracions: paraules que no demanen permís, que sagnen, que abracen.

Aquest recurs no és només memòria. És una esquerda. Un xiuxiueig col·lectiu en veu alta. Una manera de reclamar allò que l’art també pot ser: consol, crit, ferida oberta. «Dols Queer» no vesteix de dol, el despulla. No tanca el dolor, el converteix en paisatge per a qui no ha tingut lloc ni en la mort ni en el relat.

El museu esdevé així un espai de dol compartit. Perquè plorar, quan es fa juntes, també és resistència. I de vegades, el més radical que pot fer l’art… és permetre’ns plorar.