Plaça de Nicolás Salmerón

A finals del segle XIX, aquest espai va adoptar una aparença elegant, amb edificis modernistes i comerços que recordaven l’estètica senyorial del passeig de Gràcia. Tanmateix, aquesta façana amagava una altra realitat: la d’un barri profundament obrer i popular que s’estenia just al darrere. Aquesta dualitat, entre aparador burgès i vida quotidiana més humil, ha marcat el caràcter del lloc.

Abans de la seva configuració actual, el Pla de Salmerón ja era un enclavament molt transitat. Per aquí passaven antics camins que connectaven Els Josepets amb la riera de Sant Miquel, rutes que facilitaven l’accés a Barcelona. Amb el temps, aquests trajectes es van modernitzar: primer amb tartanes tirades per cavalls, després amb òmnibus, tramvies —primer de tracció animal i més tard elèctrics— i, finalment, autobusos.

Avui, la plaça manté aquest esperit de trànsit i trobada, un espai on es creuen històries, ritmes i memòries de la ciutat.