Plaça Nova

La plaça Nova és el punt de partida per recórrer Barcelona. Des del segle XIV es va considerar un lloc de gran importància, tant per als locals com per als forasters, ja que aquí s’hi trobava la porta d’entrada a Barcino, a l’època de l’Imperi Romà. Des d’aleshores, va ser un punt de trobada per a la venda d’esclaus, queviures o simplement per a l’esbarjo. És destacable que, a més de l’antiguitat de les seves construccions, acull les festes celebrades durant més temps sense interrupció: les de Sant Roc.

Sant Roc es va convertir en el patró del barri arran de la pesta que es va estendre per Espanya, especialment pel brot de 1583 que va afectar la ciutat. Es diu que el sant va protegir els veïns de la malaltia, i sis anys després van començar les festes en el seu honor. Inicialment només era una processó, però la festivitat ha evolucionat fins a incorporar dolços característics, els panellets, i tradicions com la de dibuixar la cara d’un personatge poc estimat en un globus i deixar-lo anar mentre els infants criden «Fuera, fuera».

Tot i els seus atractius, la plaça Nova conserva records foscos. El barri perdut fa referència a una veïnat que va ser arrasat durant la Guerra Civil Espanyola i que va transformar en gran mesura l’arquitectura de la zona. Aquests fets van fer que la plaça quedés oberta, perdent la singularitat de ser una de les poques places medievals tancades.