L'Estació del Nord

Inaugurada el 1861 com a estació ferroviària, va formar part de la xarxa de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya fins al seu tancament el 1972. A partir de llavors, el recinte va iniciar una nova etapa com a estació d’autobusos, incorporant també equipaments com un quarter de la Guàrdia Urbana i un gimnàs municipal que va ser seu del tennis de taula als Jocs Olímpics de 1992.

L’edifici conserva l’elegància del seu origen neoclàssic, obra de Pere Andrés, especialment visible a la façana sud que dona al parc. A aquesta s’hi afegeixen les intervencions de Demetri Ribes el 1910, amb estructures de ferro i vidre que evoquen l’arquitectura funcional d’estacions i mercats de principis del segle XX.

Davant seu s’estén el parc de l’Estació del Nord, un espai ampli i lluminós que convida a fer-hi una pausa. Les seves més de tres hectàrees combinen zones de descans, àrees infantils, espais per a gossos i pistes de tennis de taula. Entre la gespa destaquen dues intervencions de land art de Beverly Pepper: una espiral que s’enfonsa a la terra i una estructura piramidal blava que emergeix amb discreció. Dues peces que dialoguen amb l’entorn i reten homenatge a Gaudí, integrant art i paisatge en un mateix recorregut.