Parròquia de Sant Francesc de Sales

L’església, construïda entre 1882 i 1885, s’erigeix com a eix del conjunt, amb una arquitectura que combina influències neogòtiques, neomudèjars i elements propis de l’eclecticisme de l’època. La seva silueta està definida per l’esvelta agulla del campanar i l’ús de materials com el maó vist, la pedra i la ceràmica. A l’interior, destaquen l’amplitud de la nau, el cimbori central i un conjunt de vitralls i detalls artesanals que reflecteixen el treball col·lectiu de diversos oficis.

L’edifici ha viscut moments complexos, des dels danys patits durant la Setmana Tràgica de 1909 i la Guerra Civil, fins als posteriors processos de restauració que han volgut recuperar-ne el caràcter original. L’antic convent, per la seva banda, va ser transformat en col·legi a mitjan segle XX, mantenint la seva estructura al voltant d’un claustre interior.

Avui, la parròquia continua sent un espai actiu, on la història arquitectònica i la vida quotidiana del barri conviuen en un mateix lloc.